Cerimònies olímpiques

Biografia per etapes

Un anunci de tres hores i mitja

L’any 1989 Lluís Bassat va acceptar el repte de participar en el concurs per a l’organització de les cerimònies olímpiques de Barcelona 92. Tot i que no tenia cap experiència en l’organització de grans esdeveniments, des del primer moment va tenir clar que, més que en els milers de persones que assistirien a l’estadi, havia de pensar en els 1.500 milions de teleespectadors que veurien les cerimònies a la televisió.

Presentació rere presentació, va vendre la idea de convertir les cerimònies olímpiques en un anunci de tres hores i mitja de durada, que millorés la imatge d’Espanya i posés Barcelona i Catalunya al mapa una vegada per sempre. Finalment, després de l’última eliminatòria, els dos grups seleccionats es van fusionar en un de sol, Ovideo Bassat Sport, i ell en va ser escollit president.

Durant dos anys, va treballar amb un equip de 165 professionals, els millors de cada especialitat, perquè tot sortís a la perfecció. I entre tots ho van aconseguir. Trencant tòpics, la cerimònia d’inauguració va començar a temps i va funcionar com un rellotge. Va mostrar el sol d’Espanya i la mar Mediterrània amb un disseny que va sorprendre el món, i l’arquer encenent el peveter amb un arc i una fletxa es va convertir en un símbol inoblidable.

L’endemà, els titulars van elogiar no tan sols la creativitat, sinó també el rigor, la puntualitat i l’eficàcia amb què s’havia treballat. La imatge de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya va pujar punts arreu del món. Sens dubte, com ell mateix acostuma a dir, va ser el millor anunci de la seva vida.

Lluís a l'estadi olímpic