Col·lecció Bassat

Al llarg de més de 40 anys, la Carmen i en Lluís han anat reunint una important col·lecció d’obres d’art, que avui constitueix un dels fons més representatius de l’art contemporani fet a Catalunya durant la segona meitat del segle xx.

L’any 1973, una tarda, en sortir de treballar, Lluís Bassat va entrar a la Galeria Adrià de Barcelona. Tres hores després, havia comprat el segon quadre de la seva vida i el 35% de la galeria. Durant els següents set anys, va conèixer personalment bona part dels joves artistes catalans de l’època, va visitar-ne els estudis, es va interessar per les seves obres i va intentar promocionar-los internacionalment, aprofitant els seus viatges professionals freqüents a Nova York, cosa que va aconseguir amb Josep Guinovart: tres obres seves al museu Guggenheim, una exposició d’obra recent a la galeria Martha Jackson i una exposició antològica al museu de Brooklyn.

A partir d’aquest moment, al seu amor per l’art s’hi va sumar la seva afició al col·leccionisme. El resultat és una col·lecció privada de més de 2.500 obres originals, que des del 2010 ha començat a fer-se pública al Museu d’Art Contemporani de Mataró.

Consorci d’art Contermporani de Mataró

Lluís Bassat ha tingut sempre una relació molt especial amb El Maresme. Quan era petit passava els estius a Caldetes, i durant la seva edat adulta el seu refugi ha estat sempre la seva casa a Llavaneres. Un dia, després d’un dinar amb l’alcalde d’aquesta població, els hi va plantejar la possibilitat de donar a conèixer la seva important col·lecció d’obres d’art oferint-los crear un museu. No obstant això, després de perdre les eleccions, el nou ajuntament de Llavaneres va deixar d’interessar-se pel projecte. Al cap de poc temps, en assabentar-se del succeït, l’alcalde de Mataró els va oferir un edifici “claus en mà” i el suport de tot el consistori municipal.

El juny de 2010 l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat van constituir el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, que té com a objectiu principal donar a conèixer els artistes que pintaren o esculpiren les 3.000 obres que constitueixen la Col·lecció Bassat, molts d’ells poc presents al panorama museístic actual.

Inaugurat el novembre de 2010, el Museu d’Art Contemporani de Mataró té la seva seu a un espai arquitectònic singular això com poc conegut: la Nau Gaudí, primer edifici del genial arquitecte català Antoni Gaudí.

La Nau gaudi de Mataró

La Nau Gaudí de Mataró és considerada el punt de partida del procés creatiu de l’arquitecte Antoni Gaudí. Dissenyada l’any 1878, estava destinada a ser una nau de blanqueig de cotó pertanyent al recinte fabril de la Cooperativa La Obrera Mataronense. El projecte del recinte, inspirat en les colònies obreres desenvolupades arreu d’Europa, havia de comptar amb nous espais de producció, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis per als treballadors. Malgrat això, només es va arribar a construir una petita part: dos habitatges, uns sanitaris i la nau de blanqueig de cotó.
El disseny de la Nau Gaudí destaca per l’ús dels arcs parabòlics, que l’arquitecte empraria reiteradament a les seves posteriors obres. Un total de 13 arcs de fusta que funcionen com a sistema estructural, sense necessitat de recórrer a columnes o pilars. Com a resultat, una superfície de 600 metres quadrats, amplia, diàfana i funcional.

L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, acull des de l’any 2010 la seu del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, espai d’exhibició de la Col·lecció Bassat.

La Nau gaudi de Mataró

La Nau Gaudí de Mataró és considerada el punt de partida del procés creatiu de l’arquitecte Antoni Gaudí. Dissenyada l’any 1878, estava destinada a ser una nau de blanqueig de cotó pertanyent al recinte fabril de la Cooperativa La Obrera Mataronense. El projecte del recinte, inspirat en les colònies obreres desenvolupades arreu d’Europa, havia de comptar amb nous espais de producció, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis per als treballadors. Malgrat això, només es va arribar a construir una petita part: dos habitatges, uns sanitaris i la nau de blanqueig de cotó.
El disseny de la Nau Gaudí destaca per l’ús dels arcs parabòlics, que l’arquitecte empraria reiteradament a les seves posteriors obres. Un total de 13 arcs de fusta que funcionen com a sistema estructural, sense necessitat de recórrer a columnes o pilars. Com a resultat, una superfície de 600 metres quadrats, amplia, diàfana i funcional.

L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, acull des de l’any 2010 la seu del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, espai d’exhibició de la Col·lecció Bassat.