Al llarg de la seva vida, Lluís ha tingut la sort de conèixer, tractar i aprendre de persones extraordinàries. Ell mateix confessa que podria escriure pàgines i pàgines sobre cada persona, però aprofita aquest espai per recordar i dedicar unes línies a algunes d’elles. Totes les altres també es troben a la seva llista d’agraïments i afectes, i per descomptat a la seva memòria.
“José Bassat, el meu pare. Vaig aprendre d'ell gairebé tot el que sé, des de l'ètica fins a la comunicació, passant pel seu punt de vista sobre els negocis.
José Bassat
“Yolanda Bassat, la meva filla gran i segurament el fill que més s'assembla a mi. He confiat en ella la direcció de la nostra petita empresa familiar i he de reconèixer que ho fa millor que jo.
Yolanda Bassat
“Ana Bassat, la meva segona filla, arquitecta, que és el que m'hagués agradat ser a mi d'haver sabut dibuixar millor. M'ajuda a ser millor amb les seves encertades crítiques. Segurament perquè a ella li agradaria que jo fos perfecte, cosa que no sóc.
Ana Bassat
“José Manuel Bassat, el meu tercer fill i possiblement el més profund de tots. Quan tinc algun problema tots els meus fills m'ajuden a resoldre'l, però José Manuel arriba més profund que els altres.
José Manuel Bassat
“Quique Bassat, el meu fill petit. Pediatra i especialista en medicina tropical i especialment en malària. Segurament el meu fill més amic, potser per la nostra comuna passió pel Barça.
Quique Bassat
“Pep Bonet, a qui jo des de sempre dic José. Als setze o disset anys vam començar a tocar a la mateixa orquestra i ens convertirem en amics inseparables, sobretot perquè la seva dona, Marta, i la meva, Carmen, també es van convertir en amigues inseparables. Vàrem arribar a llogar una casa junts, en 1968, des de maig a octubre, amb el que vam viure el maig del 68 entre interminables converses i debats als quals assistien els seus amics arquitectes, Federico Correa, Alfonso Milà, Oriol Bohigas, Oscar Tusquets, Lluís Clotet , Cristian Cirici. De les nostres profundes discussions acostumava a sortir sempre la veritat.
Pep Bonet
“Josep M. Clapés va començar sent el meu director financer i va acabar sent la persona en la qual Carmen i jo vàrem confiar la tutoria dels nostres fills en el cas que moríssim abans que ells complissin divuit anys. Poques morts m'han dolgut tan profundament com la seva.
Josep Mª Clapés
“Eduardo Criado, el meu professor de publicitat a l'Escola d'Administració d'Empreses. Vaig aprendre d'ell a parlar en públic i a donar curs al meu entusiasme, cosa que no he deixat de fer des de llavors.
Eduardo Criado
“Freddy Fernández de la Reguera. Quan Guillem Vidal me'l va presentar, als 10 anys, ens convertirem els tres en inseparables. Parlàvem des de molt joves del més profund, l'ètica, la política, etc. Mai oblidaré que els seus pares van ser els meus testimonis de noces civils en l'any 1965, quan això no estava gens ben vist. Portem 65 anys d'autèntica amistat.
Freddy Fernández
“Antoni Gaudí, a qui òbviament no vaig conèixer personalment però sí la seva obra, especialment la primera, la Nau Gaudí de Mataró, on s'ubica el nostre Museu d'Art Contemporani. Cada vegada que hi entro, la creativitat de Gaudí em colpeix.
Antoni Gaudí
“Miguel Gila, amb qui vaig fer més de seixanta espots durant gairebé vuit anys d'intensa amistat. Em va ensenyar la importància de l'humor i em va fer riure com ningú en la meva vida.
Miguel Gila
“Josep Guinovart. Quan vaig adquirir una part de la Galeria Adrià, Josep Guinovart era el seu pintor més famós. Al contrari d'altres, mai va ser arrogant i vam fer una amistat entranyable que va culminar quan el vaig portar a Nova York per celebrar que el Museu Guggenheim s'havia fet amb tres obres seves i que la Galeria Marta Jackson, on habitualment exposava Tàpies, li va proposar una exposició.
Josep Guinovart
“León Hardy, cosí llunyà, però amic íntim. Acaba de morir gairebé als 100 anys. Deia que no hi havia dia que no recordés l'any i mig que va passar a Austwich. Vaig rebre d'ell consells que m'han ajudat en tota la meva vida. Ens vam prometre fa molt de temps que ens veuríem almenys un cop l'any, a França, on residia ell, o a Barcelona. En els últims deu anys sempre he estat jo el que anava a veure'l a ell.
León Hardy
“Julio Hernández de Lorenzo, el meu primer client important quan vaig obrir Bassat & Associados. També ell va confiar en mi malgrat la meva joventut i ens entristirem immensament tots dos quan la multinacional Cinzano va decidir treballar a Europa amb una altra agència de publicitat i nosaltres vam haver de deixar-ho. Em va ensenyar a tractar amb els clients, ja que el seu nivell d'exigència era altíssim, i per això sempre el recordaré amb enorme afecte.
Julio Hernández de Lorenzo
“Cosi germà del meu pare, va ser com un segon pare per a mi. Em va ensenyar a apuntar alt i em va introduir en el món de l'art.
León Jerusalmi
“Shelly Lazarus, la vaig conèixer sent directora de comptes d'Ogilvy Nova York i quan a mi em van oferir la vicepresidència mundial de la companyia, que no vaig acceptar perquè implicava anar a viure per sempre a Nova York, vaig recomanar que li oferissin a ella. Va ser una presidenta absolutament extraordinària.
Shelly Lazarus
“Pasqual Maragall, company de classe en les Escoles Virtèlia. Va confiar en mi per a la seva campanya a l'alcaldia de Barcelona. Va guanyar i va tornar a confiar en mi per a les Cerimònies d'Inauguració i Clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Mai he conegut a un polític tan creatiu com ell.
Pasqual Maragall
“David Ogilvy, el meu pare professional. Vaig començar a aprendre d'ell abans de conèixer-lo, quan vaig llegir "Confessiones de un publicitario", després em va tractar com un fill i al mateix temps com un col·lega, per la qual cosa li estaré sempre agraït.
David Ogilvy
“Carmen Orellana, la meva dona, la persona més important de la meva vida. Ens vàrem formar junts, vàrem desenvolupar junts els mateixos gustos, col·laborem en l'educació dels nostres fills i tantes i tantes altres coses més.
Carmen Orellana
“Jordi Pujol, el Molt Honorable President de la Generalitat em va confiar la imatge, la publicitat i la comunicació de la presidència de la Generalitat. D'aquests anys encara es recorda la campanya dels "Som 6 millones".
Jordi Pujol
“Michel Richardot, president d'Ogilvy del Sud d'Europa quan jo em vaig associar amb aquesta multinacional. Em va ensenyar a ser president. Jo, que ja era publicitari, vaig aprendre d'ell a dirigir a centenars de persones, de manera que li estaré sempre agraït.
Michel Richardot
“Ken Roman va ser el president mundial d'Ogilvy que em va convidar a formar part del Consell d'Administració mundial de la companyia, del qual encara sóc membre actiu i avui la persona que porta més anys al Consell. Crec que puc dir que mai vaig defraudar la seva confiança.
Ken Roman
“Guillem Vidal, que va arribar a ser president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va ser el meu company de pupitre durant tot el batxillerat, pre-universitari, i primer any de dret. Després jo em vaig passar a Ciències Econòmiques. Ell i Freddy Fernández de la Reguera van ser els meus millors amics, en els quals vaig confiar cegament sempre des dels deu anys. Com el trobo a faltar!
Guillermo Vidal
“Jo sempre vaig creure que escrivia bé fins que vaig conèixer a Vicenç Villatoro, que ha escrit "El retorn dels Bassat", una història de la meva família i dels jueus mediterranis d'aquests dos últims segles, molt millor que si ho hagués escrit jo.
Vicenç Villatoro
“Sami Yais, el meu únic cosí germà va ser sempre com el meu germà gran. Extraordinàriament intel·ligent i excepcionalment modest. Vaig tractar sempre d'aprendre d'ell.
Sami Yais
“Vicky Yais, la meva única cosina germana va ser una autèntica germana per a mi. Em va ajudar a lluitar per al que jo volia a la vida.
Vicky Yais
“Jesús Muñoz, que junatament amb Josep Mª Clapés, va ser un dels associats de la nostra agència Bassat & Associados. Va començar com a director de mitjans, va passar a ser responsable de producció de televisió i va acabar sent el meu conseller en tots els temes de l'agència. Ara és més, és el meu entranyable amic.
Jesús Muñoz
